Penya Motorista Barcelona

	Text: David Roman (Club Moto núm. 7; abril de 2003)
	La Penya Motociclista Barcelona, amb la ferma intenció de donar una nova empenta a una especialitat molt popular en un passat no molt llunyà, organitzà aquesta prova en memòria d'en Joan Pañella, històric penyista president de la PMB, promotor del motociclisme català i especialista dels ral·lis, finat el passat any 2002. En total trenta-tres muntures amb els seus corresponents pilots esperaven la sortida a les deu, amb els "road-books" a punt i els dorsals col·locats segons les instruccions del reglament. Des d'una Impala 175 fins a una exclusiva MV Agusta 750, d'una XT600 a una BMW R-100 GS, tot l'espectre motociclista estava representat en la inscripció. Fins i tot un escúter Lambretta va prendre part en la prova. Als participants els esperaven cent vuitanta-cinc quilòmetres de negre asfalt per recórrer a una mitjana de cinquanta quilòmetres per hora. Se sortia per les rondes en direcció Trinitat, agafant la carretera de la Roca cap a Sant Fost de Campsentelles. La ruta seguia cap al nord, passant per Òrrius, Dosrius, Llinars i Sant Feliu de Codines, i s'endinsava al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt pujant el coll d'Estenalles. Llavors s'iniciava el retorn a la Ciutat Comtal, passant per Sabadell, Cerdanyola i per la carretera d'Horta (Flor de Maig), cap al cementiri de Collserola.		Barcelona, diumenge, trenta de març de 2003, dos quarts de nou del matí. A la travessera de les Corts, a tocar del Nou Camp, comencen a arribar motocicletes que entren dins d'un petit parc tancat de barreres metàl·liques. Una inscripció ("Sortida") indica que sens dubte allò és el principi d'una prova. No es tracta tan sols de la sortida del ral·li individual de regularitat de la Penya Motorista Barcelona, és també el tret de sortida per a la recuperació d'una disciplina motociclista gairebé oblidada a la Ciutat Comtal: la regularitat

	Una pila de revolts i carreteres de muntanya per gaudir d'un diumenge motociclista radiant, malgrat que el cel va amenaçar pluja al llarg de tot el dia. El periple dominical acabà prop de Montcada i Reixac, on l'organització i els corredors compartirien un àpat de germanor amb cafè, copa i puro, després del qual es procedí al clàssic repartiment de premis per als guanyadors de les tres categories (experts, debutants, i maxiescúters) La PMB ha tingut una gran idea en organitzar aquesta prova i donar així una empenta a la regularitat, una especialitat totalment democràtica i a l'abast de gairebé totes les butxaques. Amb una planificació i organització gairebé perfectes (uns problemes informàtics en el recompte de punts van provocar errors en la classificació final a causa dels quals el lliurament dels premis va ser també incorrecte) la primera edició del memorial Joan Pañella va ser un èxit rotund. Esperem que tingui continuïtat en els anys següents, i encoratgem els organitzadors a continuar en aquesta línia. També animem els nostres lectors perquè hi prenguin part. Club Moto tornarà a ser allí en la propera edició per explicar-vos-ho.

	Què és un ral·li de regularitat? En els ral·lis de regularitat no es tracta de córrer, cal mantenir una velocitat mitjana constant, i s'ha de circular en tot moment complint totes les normes de circulació (és una prova que se celebra en carreteres obertes al trànsit). El recorregut dels ral·lis de regularitat és secret fins a la tarda anterior a la cursa, quan l'organització reparteix el llibre de ruta ("road book") als participants perquè el puguin instal·lar en la moto. La sortida es fa esglaonadament (surt un corredor cada minut) i els participants van seguint el recorregut mercès a les indicacions que llegeixen en el llibre de ruta. Al llarg del trajecte una sèrie de controls (als quals s'hi ha d'arribar en un temps concret en funció de la velocitat mitjana prèviament estipulada) van segellant el carnet de cursa de cada corredor. Entre control i control pot haver-hi controls secrets, que marquen l'inici dels trams de regularitat estricta, en els quals s'ha de recórrer una distància marcada amb unes fites a una velocitat mitjana al més ajustada possible al valor prefixat. Els corredors van sumant punts en funció de les penalitzacions que acumulin per arribar massa tard o massa d'hora als controls, o per recórrer els trams de regularitat estricta a una velocitat superior o inferior a la requerida. El qui menys punts acumula resulta vencedor de la prova. Per prendre part en un ral·li, dons, tan sols fa falta una moto de més de 125 cc, un invent que permeti consultar el llibre de ruta en marxa, des d'un portafolis transparent fixat amb cinta adhesiva al dipòsit, fins a una "caixeta-porta-llibre-de-ruta" (especialment dissenyada per a aquesta finalitat), i ganes de passejar i passar-s'ho bé. La regularitat ha estat històricament una especialitat de gran tradició a Catalunya, amb proves com la Volta a Catalunya (celebrada per primer cop el 1916), i arreu de l'Estat, fins al punt que es va disputar el campionat nacional de l'especialitat des de l'any 1952 fins al 1965. El 1984 un nou ressorgir dels ral·lis, aquest cop amb el format "automobilista" (combinant regularitat amb trams cronometrats tancats al trànsit), acabà amb la convocatòria de nou del Campionat d'Espanya, que se celebrà per darrera vegada el 1995. En les temporades de gran popularitat, totes les marques eren presents en les curses representades per pilots qualificats. Tan sols a títol d'exemple, hem de citar els equips de Montesa, Bultaco, Ossa, Sanglas, KTM, Honda, Husaberg, Alfer, o els pilots Pañella, Raja, Basolí, Moriana, Boquet o Busquets, tots ells assidus d'una especialitat a la qual vaticinem un exitós retorn.